Des de l’entrada de les xarxes socials fins a l’actualitat hem vist com moltes empreses del sector cultural com ara editorials, teatres, biblioteques, museus, centres de documentació…, etc s’han llençat en aquest món amb un únic objectiu: atraure a les noves generacions. D’aquesta forma fer el salt al món online, on els codis tradicionals de comunicació han canviat completament i s’han establert aquells codis que les xarxes socials dicten, pot ser complicat per les entitats amb estils de lideratge més conservadors.

La cultura no pot donar l’esquena a aquest fenomen, ja que no queda una altra cosa més que “adaptar-se o morir’’, i encara que sorgeixin alguns inconvenients, podem dir que les xarxes socials enfocades al sector cultural sí que serveixen per crear, finançar, impulsar i donar futur. Les estadístiques diuen que cada vegada més passem gran part del nostre temps a les xarxes socials.

La creació cultural, aleshores, ha d’estar dissenyada tenint en compte aquesta nova realitat, sabent que existeix una cultura digital en la qual conflueixen per trobar-se amb el seu públic més actiu. Cal obrir la porta a aquesta nova cultura digital i al mateix temps aprofitar el que pot aportar i l’estalvi que pot suposar en tot allò que suposa difusió. Fer-ho bé és tenir precisió estratègica, tenir els objectius clars i tenir una mesura constant. Per tant, la cultura ha d’utilitzar les xarxes socials per consolidar-se.