En el món del màrqueting digital, la seguretat no és només indispensable, sinó que esdevé un element diferenciador. Amb les dades dels clients, camps publicitaris i perfils d’usuari en risc constant, el model Zero Trust emergeix com una solució robusta: mai confiar per defecte; sempre verificar.

Què és realment el Zero Trust?

Zero Trust és una estratègia de seguretat, no un producte ni un servei concret, que redefineix com es protegeixen les organitzacions. Parteix de tres principis bàsics:

• Verificar de forma explícita: autenticar i autoritzar accés basant-se en múltiples dades (identitat, ubicació, estat del dispositiu…)
• Ús de privilegis mínims: donar accés just a qui ho necessita i només quan cal (Just-In-Time, Just‑Enough‑Access)
• Assumir que la seguretat ha fallat (assume breach): estructurar la xarxa per minimitzar impactes, segmentar accés i garantir xifrat integral i monitoratge continu.

Aquest enfocament, que dona resposta a entorns distribuïts i treball remot, protegeix recursos, aplicacions, dades i dispositius independentment d’on es trobin.

Per què és clau en l’estratègia digital de màrqueting?

Implementar Zero Trust en màrqueting digital implica:

• Seguretat per a dades sensibles: només equips molt controlats accedeixen a dades de campanyes i perfils d’usuari.
• Protecció transversal d’eines publicitàries: comptes de Google Ads, Meta Ads i CRM estan blindats davant suplantacions o accessos indeguts.
• Recuperació ràpida davant incidents: el model col·labora amb protocols que contenen danys i mantenen la confiança de consumidors i stakeholders
• Compliment normatiu millor: automatitzar polítiques de privacitat, accés i registre d’activitats ajuda a complir el RGPD i altres regulacions.

Com implementar Zero Trust en màrqueting digital

1. Autenticació multifactor (MFA): essencial per a tots els accessos, inclosos perfils d’administració de campanyes.
2. Gestió de permisos amb privilegi mínim: assigna accés només a les persones que realment ho necessiten.
3. Segmentació i microsegmentació: separa entorns per a equips, dades i eines per evitar riscos transversals.
4. Monitoratge constant dels accessos: detecta anomalíes en temps real i actua immediatament.
5. Xifrat de dades a repòs i en trànsit: protegeix els actius d’usuari i informació sensible independentment del flux.
6. Validació contínua: verifica sempre, encara que l’accés provingués de fonts internes o autoritzades anteriorment.

Conclusió

L’adopció del model Zero Trust en l’estratègia digital no és un luxe, sinó una necessitat. Aquesta aproximació permet a les marques operar amb confiança, assegurant que només accedeixen a dades i plataformes aquelles persones i entitats realment autoritzades. A la vegada, reforça la protecció davant possibles ciberamenaces i consolida la reputació de la marca com a digitalment segura i transparent.

En un món on la ciberseguretat i la privacitat són exigències creixents, el model Zero Trust és la base per fer del màrqueting digital una aposta estratègica, segura i sòlida.