El neuromarketing, que combina neurociència i estratègies de venda, ens ofereix una finestra fascinant per entendre reaccions inconscients dels consumidors. A través de tècniques com EEG, eye-tracking o mètodes biomètrics, les marques poden descobrir què capta realment l’atenció o genera emoció. Però aquest poder planteja una qüestió essencial: on està el límit entre influir i manipular?

L’ús ètic: entendre per satisfer, no per imposar

Quan s’utilitza per comprendre preferències reals —per exemple, detectar quin packaging connecta millor—, el neuromarketing actua com una eina de valor, similar a una investigació de mercat avançada. Es tracta de adaptar la proposta al que realment vol el consumidor. Qui creu que neuromarketing manipula per si mateix s’equivoca: són els professionals sense escrúpols els que venen manipulació.

Principis ètics fonamentals

• Consentiment informat: els participants en estudis neuromarketing han d’entendre què implica la recollida i l’ús de les seves dades cerebrals.
• Privacitat i protecció de dades: s’han de manejar amb cura, guardant-los de forma segura i respectant la normativa vigent.
• Transparència: explicar clarament com es recullen dades, què es fa amb elles i quines conclusions es treuen és essencial.

Evitar la manipulació: èticament i estratègicament

El neuromarketing no hauria de bypassar la capacitat de reflexió del consumidor. Quan s’utilitza per explotar vulnerabilitats emocionals, orientar decisions de compra sense consciència o crear urgències artificials, creua una línia perillosa cap a la manipulació. En canvi, una estratègia responsable se centra en persuadir amb valor, no imposar. La recerca ha de servir per generar experiències més rellevants i coherent, no per què el consum sigui automàtic o desconfiat.

Normatives i capacitació: una base sòlida

• Codis professionals: entitats com la NMSBA estableixen regles per garantir seguretat, confidencialitat, gestió en casos de menors i transparència en publicacions.
• Formació en ètica: els professionals del neuromarketing han de comptar amb una sòlida base ètica que els permeti prendre decisions responsables, no només tècniques.

Conclusió: influir amb respecte

El neuromarketing no és intrínsecament negatiu. Pot millorar la relevància dels missatges, la connexió amb el consumidor i la qualitat de l’experiència. La clau està en utilitzar-lo amb responsabilitat, transparència i respecte. Quan es basteix una estratègia sobre aquests pilars, la relació entre marca i consumidor es fonamenta en confiança i valor mutu, no en impuls i desequilibri.